Barçaaaaaaaa

El dimecres va ser una dia de mooooolts nervis... cap allà les 19.30 sortíem de casa, i ens dirigíem cap a la facultat de dret, on els alumnes havien habilitat una sala per tal de poder veure el partit. Vam arribar allà i no hi havia molta gent, però si una barra. Així que vam fer unes birres mentre esperàvem. Però vam pensar una miqueta, i vam deixar les jaquetes a unes cadires, així ja les teníem ocupades!! I res, quan va començar el partit, es va anar omplint de gent, i més gent o nois (Pq de noies ben poquetes!!!) ! El partit va començar, i tots estàvem molt animats, amb moltes ganes d'aconseguir la segona! Una de les frases que es deien era la de SÍ SÍ SÍ, LA COPA JA ESTÀ AQUÍ, i llavors quan vam acabar de cantar, va sortir un il·luminat i va dir que la copa encara no estava aquí mentre assenyalava el marcador, en aquell moment 0-0, i la gran majoria de gent el va començar a cridar...Pobre innocent... Però és ben cert que les veritats dolen!! Al cap d'una estona se'n van anar els llums, així que la pantalla va deixar de projectar el partit, però amb no res, allò va estar arreglat...Vam estar fins que l'Arsenal va marcar el gol, animant al nostre equip tot deixant-nos la veu en aquella sala... llavors el nivell va baixar una miqueta, però en cap moment vam desistir! I quan el Barça va marcar el primer... oe oeeeeeeeee oeoeeeeeeeeeeee oeoeoeoeoeoeeeeeeeeeeeeeeeeeee GENIAL, "ASTUPENDO", TREMENDO... I quan va marcar el segon... BELLEEEEEEEEEETI! BELLEEEEEEEEEETI!! I el local, semblava una olla a pressió! Entre la mà de gent que hi havia, i la calor que hi feia... tots ben suats!! Però això era el que menys ens preocupava... Quan va acabar, vam anar fins a Ricardo Viñes, i allà ens vam concentrar davant de la Penya Blaugrana... Vengales, petards, birres, bufandes, banderes, cava, xiulets, sentiments a flor de pell, sopranos, tenors... De tot i més!!! De cop i volta, van aparèixer una colla de tios amb una bici... i sonats com una campana, vam pujar la bici amunt, amb un tio assegut, i anaven passejant per allà al mig de la gent, semblava el rei del mambo aquell enganet allà montat!!! jajajajaja. I la gent anava cridant: Indurain, Indurain... Quan ens vam cansar d'animar, ens vam dirigir cap a la plaça, i allà continuava el festival!! Hi havia una pilota que la gent la xutava i anava rodant per allà.. havies d'estar pendent que no et caigués al mig de la closca... però si tots els xuts haguèssin set com el de la Raquel (el típic xut que hi poses molta emoció però que no es desplaça un metre... doncs si si!! d'aquests!! jejeje) ... I gent, i gent i gent i més gent, i sempre gent... coneguda, desconeguda, de totes les races, de diferents ideologies, però amb un sentiment comú: Passió per al BARÇA! Llavors va arribar un dels moment més esperats de la nit... Allà a la mateixa plaça, hi ha la bandera de Lleida, dues de Catalunya i abans la D' "Epaña"... Doncs primer va intentar tallar-la un tio amb melena, així super sexy, però el primer intent va quedar més que frustrat... després un altre xaval, que un cop estava a dalt, va demanar una navalla, i llavors en va pujar un altre per tal de donar-li, però va intentar "rajar-la" però només ho va aconseguir per una punta, així que tampoc vam fer res... I quan aquest tema ja estava més que tranquil, apareix un xaval de no se sap on, amb una bufanda lligada a la cara, i comença a trepar com si fos un mono ja que anava fent saltironets amunt, i res, que ell si que la va fer caure... i va haver-hi una ovació generalitzada! El tio aquest, va marxar més que escopetejat cap al final... tot topant amb la Laia que estava cap al final, i quan va arribar amb els seus, es va treure la bufanda de la cara. I llavors, després d'uns quants intents per cremar-la, ho van aconseguir! I res, que quan això va acabar, nosaltres ja vam retirar cap a casa... Però la gent encara seguia allà celebrant "por todo lo alto!!" VISCA EL BARÇA, VISCA CATALUNYA I VISCA L' HIVERN!!!! jejejeje.